Article 27 – Greenwashing
Greenwashing, alguna vegada hem sentit a parlar d’aquest concepte també conegut com a fals màrqueting climàtic. Resulta ser una tècnica de màrqueting utilitzada per algunes empreses per autoproclamar-se com a verdes o indicar que els seus productes són ecològics, sostenibles… quan el resultat en la majoria de casos no s’ajusta a la realitat.
És convenient esmentar l’ètica, tant en l’àmbit social com en l’empresarial han de ser presents a la societat. Quan deixem un aparell elèctric a reparar confiem en el professional que el repara, no qüestionem si canviarà algun component que estigui en bon estat (el professional actua amb ètica professional).
A la banda oposada tindríem el professional amb poca ètica o absència d’ella, que anteposa els beneficis a qualsevol altra conducta. Segurament defensors d’aquesta alternativa faran referència al fet que el tema “ètica” formi part d’altres àmbits més personals. Fins i tot hi ha casos de la seva absència total generant beneficis a qualsevol cost. Aquest extrem a mitjà i llarg termini només pot generar conflictes a les societats.
Enllaçant els dos temes, quan a les empreses hi ha manca d’ètica en qualsevol àmbit d’aquesta, es produeixen relacions tenses i com a conseqüència decisions que afecten els departaments, el personal i en última instància la imatge de l’empresa.
Ens podem preguntar per quin motiu una empresa decideix utilitzar (greenwashing) coneixent que només es tracta d’una campanya de màrqueting per donar al públic el missatge ambiental que volen sentir?
Si la corporació no segueix criteris ètics llavors només prevalen els beneficis, justificant que no poden canviar els seus models de producció, ja que el seu cost resultaria molt elevat. Si l’empresa disposa d’una mínima ètica, aleshores hi ha conflicte entre obtenir els màxims beneficis o variar-ne els models de producció.
En aquest sentit, l’única cosa que majoritàriament fa canviar les estratègies de producció de determinades empreses és l’evolució de les lleis i les normatives.
Confiem, i així em consta, que les empreses de nova creació i moltes que ja porten llarga experiència incorporin i continuïn promovent criteris ètics en les seves gestions, sense per això renunciar als legítims beneficis dels quals depenen les nòmines dels seus empleats.
24.01.23 per David González
__________________________________________________
Article 26 – La paradoxa de les males herbes
L’ésser humà, per diversos motius, té tendència a etiquetar-ho tot, en medi ambient també. Un exemple el trobem a les mal etiquetades al seu dia com a “males herbes”. Ja sigui per desconeixement, manca d’estudis, manca de mitjans… en aquella època se’ls va catalogar així.
Un dels arguments, per erròniament catalogar-les com a males herbes, era que mantenir-les resultava una competència per a les plantacions respecte als nutrients i l’aigua presents a la terra, pel que en eliminar-les, les espècies cultivades ( arbres fruiters, arbustos, vegetals … ) gaudien d’una major quantitat i qualitat de nutrients presents a la terra cultivada.
Curiosament, el temps i diversos estudis detallats juntament amb l’observació del comportament natural dels ecosistemes naturals, han demostrat que aquest títol honorífic que se’ls va adjudicar al seu dia, no només no tenia sentit, sinó que paradoxalment han demostrat que són beneficioses per als cultius i plantacions. Deixar línies de plantació als marges i mitjanes de cada cultiu beneficien de manera natural la productivitat de la collita. Això passa quan una gran varietat d’insectes pol·linitzadors atrets per determinades espècies de flora “dolentes herbes”, visiten les zones de cultiu.
Si bé és cert, que mai no aconseguirem el 100% d’eficàcia, amb l’ús de fitosanitaris tampoc no s’aconseguirà aquest resultat, per contra a causa de la no discriminació d’aquests productes, eliminem tota mena d’insectes pol·linitzadors (tan necessaris per a la nostra supervivència ).
Aquest sistema de fauna beneficiosa, s’implanta des de fa uns anys i amb el pas del temps se n’està generalitzant la pràctica. Beneficiosa també, resulta la presència de coccinèl·lids. Una de les espècies més comunes i conegudes és la Coccinella septempunctata Linnaeus,1758 comunament coneguda com a marieta de 7 punts, ladybugs, marieta, catarines, xinites… Tant els adults com les larves s’alimenten de pugó, especialment en arbres cítrics com llimoners i tarongers .
Els exemplars adults (Imatge) localitzen les colònies de pugó per alimentar-se, posteriorment ponen els ous i així garantir que les seves larves tindran l’aliment a prop.
Coccinella septempunctata Linnaeus,1758
Un altre exemple són les espècies aromàtiques en cultius d’hortalisses. Molts insectes se senten repel·lits per les aromes que desprèn determinada flora, allunyant així una gran quantitat d’aquests. Tot això sense dur a terme cap actuació química agressiva el que implicaria a curt i mitjà termini la contaminació del sòl, subsol i aigües subterrànies.
24.06.22 per David González
____________________________________________________
Article 25 – Torrents i lleres, espai legítim de les aigües
Aquesta ultima dècada s’han intensificat els fenòmens meteorològics, en alguns casos qualificats de severs com és el cas de les aigües de corrents superficials terrestres.
A Catalunya disposem de documents amb dades meteorològiques des de finals del segle XIX i de registres oficials SMC (Servei Meteorològic de Catalunya) de l’historial de pluja des de l’any 1921, més complicat és trobar registres oficials detallats de segles enrere.
Factors com la orografia del terreny, la freqüència i intensitat de les pluges que té associat de manera natural l’arrossegament per escorrentia de fangs, pedres, branques de diversos tamanys i canyes tot barrejat amb les aigües. Els serveis informatius mostren en detall, generalment el efectes dels desastres causats per fortes tempestes i en poques ocasions ho fan des de la perspectiva del territori i la legislació que ens ha vingut acompanyant molts anys. Legislació que en pocs casos respectava la naturalesa del territori, dels litorals, torrents, lleres dels rius …
La natura és complexa i com a tal no hi ha solucions simples. Potser ens convindria observar, comprendre i supervisar en lloc d’intervenir tant sovint.
Factor d’ordenació del territori
Les construccions que ocupen antics torrents o desviaments de cursos d’aigua, son una mostra de la gestió en la construcció que s’ha dut a terme fins ara. Són poques limitacions que es van plasmar a la normativa perquè es respectessin els límits naturals dels marges dels rius en els seus màxims caudals històrics. Torrents secs que creiem controlats, en molts casos canalitzats sota terra de manera artificial per l’home, s’han basat en estudis tenint present que els fenòmens severs es produïen cada 50 – 60 anys. Aquests estudis i previsions hores d’ara i per les properes dècades han quedat desfasats, així ho expressen nombrosos científics reconeguts en la matèria.
Imatges: Torrent Mal, al seu pas per la població d’Esparreguera (Barcelona)
Mentre no es revisin els plans d’ordenació del territori, modificant les lleis i la normativa, retrocedint i tornant a deixar l’espai legítim als corrents superficials de les aigües, difícilment reduirem una part dels fenòmens associats als fluxos d’aigua terrestres.
Mesurar en temps antropològic és molt diferent que en temps geològic. Com és conegut, a la tardor i al litoral mediterrani son freqüents les riuades i tempestes localment fortes originades per una caiguda de temperatura sobtada, com ho pot ser el fenomen (DANA). La orografia de qualsevol territori té les marques geològiques ben definides de quina part o zona del territori han patit fenòmens adversos. En aquest sentit, si s’ha produït en algun moment de la història, pot tornar a produir-se amb una molt alta probabilitat.
El fenòmens produïts per aiguats importants no es poden controlar, però si es poden en certa manera preveure, és a dir, rectificar i tornar al seu estat natural anterior, aquelles zones del territori que els caudals de pluja sempre han reclamat com a seus.
30.11.21 per David González
__________________________________________________
Article 24 – Hàbitats
Un hàbitat és una zona o part del territori caracteritzada per tenir unes comunitats d’organismes vius ( flora, fauna, microorganismes) propis que identifican una comunitat ecològica determinada i uns factors ambientals concrets, com la humitat, tipus de sòl, salinitat …
Cada hàbitat concret permet el desenvolupament de poblacions concretes d’éssers vius. De manera específica, un habitat és un conjunt d’elements biològics i físics associats a un territori, amb certa constància, que determinen el mecanisme ecològic de l’hàbitat.
El seu estudi, és vital per a la conservació de la biodiversitat, per a conservar les espècies requereix la conservació de la diversitat dels seus hàbitats terrestres, fluvials, litorals i marins . Alguns exemples són: les màquies, pinedes, alzinars, fagedes, llacunes, tarteres, dunes, penya-segats …
La Directiva Europea 92/43/CEE de conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres defineix els hàbitats com “ zones terrestres o aquàtiques diferenciades per les seves característiques geogràfiques, abiòtiques i biòtiques, tant si són totalment naturals com si són seminaturals “
Tenir cura de no alterar els hàbitats és molt important, en àmbits tant diürns com nocturns, en especial els territoris amb presència d’hàbitats sensibles a les mínimes alteracions, com poden ser hàbitats on viuen espècies endèmiques (éssers vius, que inclouen tant la flora com la fauna, on la distribució es restringeix a una determinada zona geogràfica). La contaminació lumínica i els sorolls són factors determinats per a determinades espècies.
14.08.21 per David González
__________________________________________________
Article 23 – Concepte d’obsolescència percebuda
Es tracta d’una percepció que tenim incorporada sense adonar-nos. Tot comença pels missatges de màrqueting que històricament han anat llençant les empreses i que va introduint-se poc a poc al nostre sistema d’adquirir els productes.
Productes tèxtils on la tendència marca el seu missatge principal (només dura una temporada ) potser la peça de roba està en bones condicions, però el missatge és clar. En aquest cas també influeix l’arrossegament de grup, és a dir, fer el que fan els demés per estar dintre del grup social.
Un altre sector amb un volum de fabricació i rotació molt important, és la fabricació de telefonia mòbil. Aquest cas és especialment rellevant, ja que convergeixen la obsolescència percebuda amb la obsolescència programada ( on els productes d’una manera o una altre donen símptomes de fallida, no per deteriorament degut a envelliment, si no per una programació sistemàtica d’errors ). En aquest sector, el telèfon es canvia bàsicament i de manera genèrica per dos motius i en ocasions de manera inconscient:
– Creiem i ens convencem a nosaltres mateixos que el dispositiu mòbil ha envellit ( és poc probable que el hardware d’un producte electrònic s’hagi deteriorat en 2-3 anys ).
– Si no canviem el mòbil en 3-4 anys, estem fora de tendències.
És majoritàriament el model econòmic que hem viscut fins ara i que promovien en especial la majoria de grans empreses, destinat a una fabricació dels productes basat únicament en els beneficis per sobre de tot. Aquest model ha quedat desfasat, i tot i que està a les mans del consumidor reconduir el model de consum, també han d’estar implicades les administracions per mitjà de marcs normatius que facin rectificar els models de fabricació basats exclusivament en el benefici. És possible un model productiu amb beneficis i ètica ambiental.
El disseny dels productes ha d’estar lligat en origen pensant en el seu cicle i final de vida. El reciclatge només és un complement que soluciona una part del cicle de vida del producte.
La societat actual, majoritàriament porta una tendència lliure i més crítica amb determinats models de producció, fora de tendències imposades per grans corporacions on el benefici passa per sobre de qualsevol ètica. Moltes altres empreses fan una feina extraordinària, cuidant els seus processos de producció on la ètica, la qualitat, la durabilitat dels productes i el benefici conviuen en un equilibri més sostenible.
Recordem que algunes civilitzacions van desaparèixer per esgotament dels seus recursos. Una cosa és evolucionar com a societat i una altre col·lapsar per excés d’aprofitament dels recursos que són limitats.
16.02.21 per David González
__________________________________________________
Article 22 – Els bioindicadors o indicadors biològics
Els indicadors biològics o bioindicadors, són els que ens faciliten els éssers vius ( la flora i la fauna ) en el seu hàbitat. Un exemple d’indicadors biològics son les poblacions de papallones.
Cada espècie disposa d’unes característiques ecològiques per sobreviure, quan aquestes característiques no son les òptimes o son alterades significativament, els organismes mostren sensibilitat als efectes de les possibles mancances o fins i tot poden desaparèixer.
Bioindicadors segons els ambients:
– Bioindicadors del medi terrestre.
– Bioindicadors de les aigües dolces.
– Bioindicadors del medi marí.
– Bioindicadors del sòl.
Els bioindicadors permeten assignar a cada espècie un valor de sensibilitat per valorar l’índex de pressió de cada hàbitat determinat. Aquests són alguns dels tipus d’indicadors biològics que s’utilitzen:
Índex QBR: Basats en la qualitat del Bosc de Ribera.
Índex IPS: Basats en les algues diatomees.
Índex IBMWP: Basats en macroinvertebrats.
Índex IBICAT: Basats en els peixos.
A partir de l’anàlisi de diferents paràmetres, ens dona una visió més precisa de la qualitat ambiental i l’estat ecològic i biològic del medi ambient.
19.12.20 per David González
__________________________________________________
Article 21 – La saba, líquid que circula pels vasos conductors de les plantes.
La saba és el líquid que circula pels vasos conductors de les plantes, per transportar els nutrients necessaris per al seu creixement. També tenen la funció de redistribuir les substàncies orgàniques produïdes per la fotosíntesi.
La saba ascendent [ anomenada bruta ] circula pel xilema , des de les arrels fins a les fulles i altres òrgans, conté principalment sals minerals absorbides de la terra.
La saba descendent [anomenada elaborada] circula pel floema, les fulles i els òrgans fotosintetitzadors, per tot el cos de la planta. Conté substàncies orgàniques solubles aminoàcids i glúcids resultants de la fotosíntesi i que s’utilitzen per nodrir les cèl·lules de la planta.
19.10.20 per David González
__________________________________________________
Article 20 – La prima capa de terra, capa de l’humus superior i verd de la superfície de la terra.
La protecció del nostre ecosistema comporta prestar atenció, no només a allò visible i evident, també entendre els microecosistemes existents dins el gran ecosistema terra i els seus processos naturals, com aquesta prima capa en aparença insignificant i que revisant-la en detall ens mostra la seva importància.
Aquesta porció de terra prima, de vital importància per a tots els éssers vius, amb una gran activitat biològica es forma molt lentament i està composta de matèria orgànica, minerals, aire, aigua, microorganismes, insectes i petits animals, closques i restes d’animals. No oblidem que a més de la presència de toxines d’origen natural en quantitats acceptables per a la seva assimilació, en d’algunes zones localitzades, poden existir altres components químics, aquests últims afegits a medi, directa o indirectament per l’ésser humà per satisfer o resoldre de manera ràpida totes aquelles qüestions que afecten a la producció en cultius i en especial per eliminar plagues i determinades espècies de flora no desitjables sota un únic punt de vista, la màxima productivitat. L’inconvenient és que una vegada alliberats, es perd el control de l’abast d’aquests components químics afegits, que per escorrentia o filtració arriben a penetrar en aquesta important prima capa de terra superficial arribant fins i tot a aqüífers naturals presents el subsòl.
En aquest sentit, com bé ens ha demostrat la història, no hi ha solucions fàcils a problemes complexos. Aquest model, tot i que encara existent, disposa d’una major presència de normativa restrictiva, i majoritàriament ja no és acceptat per la societat i està sent substituït per models alternatius com la plantació d’espècies aromàtiques al costat de determinats cultius per mantenir a distància a plagues que puguin afectar-los.
Com indicava de manera encertada Rachel L. Carson (1907 – 1964) en el seu llibre Primavera silenciosa “ Nuestra actitud para con las plantas es singularmente estrecha de miras. Si vemos una immediata utilidad en ellas las criamos. Si, por cualquier razón, estimamos indeseable su presencia o simplemente nos resulta indiferente, podemos condenarlas a la destrucción”
La flora, microorganismes, coleòpters, abelles, papallones, rosegadors i animals diversos, presents a la prima capa superficial de terra i les seves interrelacions són la base de la qual depenen la resta d’éssers vius, nosaltres inclosos.
Els cucs juguen un paper important en el desenvolupament d’aquesta fina capa, contribuint a crear una xarxa de micro túnels que ajuden a airejar el seu interior i que afegit als canvis de temperatura, humitat i vent ajuden a la desintegració de fulles, restes de insectes i roques superficials que donaran lloc la prima capa de terra rica en minerals i compostos essencials per als éssers vius.
18.07.2o per David González
__________________________________________________
Article 19 – Empatia mediambiental, present i futura …
La sensació d’aïllament que sentim en aquest actual període transitori, amb probabilitat és la que senten altres espècies de fauna i flora quan són desplaçades dels seus hàbitats, per pressions provocades principalment per la petjada humana.
Un exemple recent, de desplaçament d’hàbitats està relacionat amb la contaminació lumínica provocada per fonts de llum artificial afegit a l’ús de pesticides: La cuca de llum (Lampyris noctiluca) ha disminuït la seva capacitat de dispersió que és encara més limitada i està molt a prop de la seva extinció , segons un estudi publicat a la revista Bioscience amb l’objectiu de protegir-les de l’empremta humana.
Aquesta espècie de coleòpters té la capacitat de produir llum, fenomen conegut com bioluminescència.
23.03.2o per David González
__________________________________________________
Article 18 – La natura no disposa del concepte de residu …
La natura no disposa del concepte de residu com a tal. El concepte residu l’ha creat l’esser humà per mitjà de la seva evolució.
Per citar algun exemple circular, la fusta present als boscos ja sigui en format herbaci, arbustiu o arbori, quan arriba al final del seu cicle de vida es lignifica ( estat llenyós ). Posteriorment amb ajuda de cucs i bacteris presents al sòl, serà descomposta convertint-se amb el temps en matèria orgànica amb nutrients i minerals assimilables per altres espècies vegetals presents o nous individus.
La vessant positiva és que, com en altres aspectes, podem observar el comportament del nostre ecosistema i imitar-ho adaptant els conceptes a la nostra manera de fabricar ( dissenyant els productes pensant en el final del seu cicle de vida amb el mínim d’impacte) , construir ( amb dissenys autoeficients, cultivar ( amb ajuda “dels enemics naturals de les plagues” ) …
26.02.2o per David González
__________________________________________________
Article 17 – Flora i fauna beneficiosa
Durant molts anys, les investigacions han anat enfocades sempre en la línia de produir barreges de compostos químics força abrasius per tal de combatre determinades plagues, en lloc de prestar més esforços en estudiar quins depredadors o repel·lents naturals poden ajudar de manera natural a contenir la proliferació de plagues en cultius. Aquests agents naturals ja els coneixem avui com a flora beneficiosa i fauna beneficiosa.
Els últims anys de manera majoritària, tant per la diversitat de disciplines que estudien els processos i cicles dins de la natura, com per l’opinió publica en general, s’ha acceptat que l’aplicació de fertilitzants en camps de cultiu ha estat molt agressiva amb el medi, aportant a llarg termini més components negatius que beneficis positius. Per mantenir una producció molt elevada amb un resultat molt satisfactori, s’han sacrificat altres variables que s’escapen inclús als límits físics on s’aplicaven els fertilitzants.
Per molts és conegut i una evidència, que gran part del fertilitzant aplicat, la majoria de vegades en format d’aspersió, cau al terra i aquesta part quan plou o hi ha reg s’acaba filtrant al subsòl i en conseqüència una part arribarà les aigües tant superficials com subterrànies. També es veuen afectats els invertebrats que hi viuen dins del sòl, aquest invertebrats son importants per la ventilació del terra, creant espais que oxigenen la franja més superficial del terra d’uns 50 cm.
L’ús i acumulació continuada d’aquest fertilitzants, acaba alterant l’acidificació de les aigües donant lloc en últim terme a l’eutrofització, increment de la concentració de nutrients en l’aigua (per augment del nitrogen i fòsfor ) que pot succeir en aigües superficials en rius, rieres i llacs.
La contaminació de les aigües en el subsòl seria diferent però es tracta de reserves en si mateixes, molt importants per al consum humà en determinats territoris on no tenen un altre font d’abastiment.
L’anomenada “flora beneficiosa” i “fauna beneficiosa” present per si mateixa al medi natural, pot ser una solució i possiblement no existeix només una de definitiva, sinó un conjunt de mesures que contribueixin a un mínim impacte.
Aquest son alguns exemples com a flora i fauna beneficiosa:
Les plantes aromàtiques juguen un paper molt important als cultius. Plantar espècies aromàtiques al costat de les plantes de l’hort pot mantenir controlades les diverses plagues que afecten els cultius.
Coleòpters com la Coccinella undecimpunctata que viu en llocs on hi ha pugons, dels quals s’alimenta. Tant els exemplars adults com les larves són depredadors de pugons, per aquest motiu es considerada fauna beneficiosa per a combatre les plagues, paràsits de les plantes.
Coccinella septempunctata Linnaeus,1758
La pastura tradicional amb ramats, manté els camps amb un cicle regeneratiu de l’herba i per tant, entre altres, redueix la proliferació de plaques mantenint-les en uns nivells més baixos.
23.09.18 per David González
__________________________________________________
Article 16 A què es deu la gran varietat d’espècies de flora ?
Les plantes amb arrels poc profundes viuen en un ambient on la disponibilitat d’aigua és molt canviant i on de manera genèrica també hi ha més nutrients presents per descomposició de la matèria orgànica.
Les plantes amb arrels profundes tenen accés a reserves d’aigua de manera mes regular, però el mitjà sol ser bastant més pobre pel que fa a la presència de nutrients.
Arrels profundes | Arrels superficials
Arbres – Arbustos | Herbes perennes – Herbes anuals
Les diferents Estratègies de dispersió de llavors de les espècies de flora, són també un factor important que influeix en la gran diversitat de plantes que ocupen els espais de terra. Els éssers vius incloent l’ésser humà, col·laboren en la dispersió de les espècies de flora a grans distàncies.
En definitiva, qualsevol petita porció de terra amb presència d’uns mínims de nutrients, està destinada a ser ocupada per alguna de les diferents espècies vegetals. Prova fiable d’això és el creixement oportú d’espècies en petites apertures o esquerdes en el paviment sòlid:
La flora en si, sembla tenir la necessitat d’ocupar tots els espais viables per garantir la seva diversitat.
20.05.18 per David González
Article 15 (Thaumetopoea pityocampa)
Es dirigeixen a buscar un lloc sota terra, trien sòls ben il·luminats, per tal de rebre escalfor un cop trobin el lloc ideal. L’eruga capdavantera [femella] és la que escull quin és el lloc idoni per a soterrar-se. Un cop sota terra, la (Thaumetopoea pityocampa) començarà la fase de crisàlide convertint-se finalment en un tipus de papallona nocturna d’un color gris clar. Aquest estadi pot durar de 1 a 3 anys en espera de que les condicions ambientals exteriors siguin optimes.
Scientific name: (Thaumetopoea pityocampa)
Family:Thaumatopoeidae
Common name: Pine processionary , Processionària del pi, Arna del pi, Procesionaria del pino…
20.03.18 per David González
Article 14 – Conglomerat; roca sedimentària
El Conglomerat, és una roca sedimentària de tipus detrític, formada per còdols arrodonits de diferents tamanys i per altres roques, unides per una matriu de ciment que uneix els còdols formant una roca compacta.
Mostres de Conglomerat, a la imatge de l’esquerra s’aprecien clarament dos espais en forma arrodonida, on s’havien allotjat còdols. A la imatge de la dreta es pot distingir perfectament la zona dels còdols ( color clar ) de la zona de la matriu ( color fosc vermellós) que va cimentar tot el conjunt.
Es tracta de la roca més abundant al massís de Montserrat, amb les seves agulles columnars formades per aquest tipus de roca sedimentària. En aquest indret geològic concret, de manera genèrica la matriu és escassa, tot i això presenten una bona i efectiva cimentació.
Dels orígens geològics del massís, podem parlar d’aproximadament fa uns 50 milions d’anys hi existia un gran golf marí d’aigües no gaire fondes. Localitzat on es troba actualment la Depressió Central Catalana, en ella desguassaven rius amb cabals imponents procedents dels vessants d’un massís catalano-balear preexistent. Aquests rius aportaven grans masses de còdols que s’anaren barrejant amb materials més sorrencs de partícules mes petites, formant una massa.
Quan aquest massís catalano-balear desaparegué, els terrenys que envoltaven el gran golf es van enfonsar acompanyat de grans cataclismes geològics a la zona. A continuació el relleu de Montserrat va anar emergint del fons marí amb una gran varietat de formes i relleus imponents que quedaren exposats a l’erosió dels elements meteorològics com el vent, les pluges i glaçades ( que feien separar o trencar diverses roques quan l’aigua quedava entre les fissures i posteriorment en congelar-se trencaven la roca en diversos fragments).
Tota aquesta evolució geològica ha convertit el relleu en aquest espectacular massís que actualment podem contemplar, format pels conglomerats ( Científicament parlant s’anomenen pudingues, comunament anomenades “pinyoles” ) anteriorment esmenats.
Detall d’una porció de les columnes existents al massís de Montserrat.
20.02.18 per David González
Article 13 – Reds fluvials acidificades
En diversitat de zones en diferents territoris, la pluja àcida ha estat un problema durant molts anys, ha afectat de manera important a un gran numero d’essers vius aquàtics en rius i llacs, com ara els peixos.
Segons estudis sobre la materia, una posible sol.lució per neutralitzar aquest contingut d’àcid de les aigües, estaría en els minerals de calcita i dolomita (components principals de la caliza i el marbre). Aquests minerals degudament triturats i distribuits per la zona de la red fluvial afectada, neutralitzarien gran part de l’àcid present a l’aigua, sempre amb rigurosos controls de les quantitats aplicades.
Caliza i marbre triturat neutralitza la pluja àcida o les aigües àcides.
20.01.18 per David González
Article 12 – Dispersió de llavors a la natura
En general, el món vegetal té la mobilitat molt reduïda, però això no els impedeix que la seva descendència arribi ben lluny. Les seves llavors disposen de molts i diferents dissenys a les seves estructures que ajuden a la dispersió de les mateixes. D’aquesta manera les llavors recorren grans distàncies amb l’ajuda de la gravetat, l’energia del vent o l’aigua entre altres.
Dispersió de llavors
La dispersió de llavors és el moviment o transport de les llavors lluny de la planta mare. Com hem comentat, les espècies vegetals tenen una mobilitat limitada i per tant depenen d’una varietat d’estratègies de dispersió per al transport de les seves llavors.
Mecanismes i estratègies mes representatives de dispersió de llavors
Alguns dels sistemes de dispersió mes comuns:
Anemocòria; Dispersió pel vent.
Sàmara de Tipuana tipu
Sàmara és un tipus de llavor proveït d’una prolongació membranosa, disseny que l’ajuda a viatjar amb l’energia del vent.
Detall del papus de Taraxacum officinale (dent de lleó)
L’aqueni amb papus de pèls simples del dent de lleó, és cada llavor individual en forma de prolongació d’una mena d’apèndix acabat en un petit plumall. A l’altre extrem, la seva part final acaba en una suau curvatura, aquesta part final es dentada per poder enganxar-se gairebé a qualsevol superfície.
Zoocòria; Dispersió per animals. També l’esser humà poden ser transportadors de llavors, en moltes ocasions sense saber-ho.
Algunes llavors disposen d’estructures amb múltiples ganxos de petites dimensions que son molt efectius.
També per mitjà de substàncies viscoses com en el cas del vesc Viscum album.
Hidrocòria; Dispersió per l’aigua.
Autocòria; Autodispersió de l’espècie vegetal. Ex: Per explosió de la càpsula que conté les llavors.
Barocòria; Dispersió per gravetat. Les llavors cauen al terra i si troben pendent la gravetat continua actuant sobre la llavor.
Antropocòria;Dispersió de llavors per activitat de l’esser humà. Espècies cultivades, plantes introduïdes…
Heterocòria; Espècies que disposen de mes d’un tipus de dispersió.
Mirmecocòria; Dispersió efectuada per insectes. Com en el cas de les formigues que arrepleguen molt eficientment les llavors sota terra, d’aquestes llavors una part l’aprofitaran les formigues pel al seu benefici i altre part acabarà germinat.
Ombrohidrocòria; Dispersió per escorrentia i escolament.
Per ampliar informació visualitzar vídeo 02 Dispersió de llavors a la natura.
El trobareu a l’apartat Moments en viu.
20.12.17 per David González
Article 11 – Apis mellifera
Scientific name: Apis mellifera (abella de la mel, abella europea, abella occidental )
Fins fa uns anys determinats productes fitosanitaris aplicats als cultius i les plantacions, eren la gran amenaça per a l’abella europea. Actualment gràcies a la normativa més restrictiva en aquest sentit i una major aplicació de sistemes de control de plagues més naturals, com la plantació d’espècies aromàtiques al costat de les espècies de conreu han aconseguit aturar en gran mesura la pèrdua de població de Apis mellifera .
Actualment la veritable amenaça de l’abella europea es la vespa asiàtica (Vespa velutina) , fins al punt que actualment ja es un greu problema que afecta directa o indirectament al nostre consum d’aliments. Com a dada significativa aproximadament el 70 per cent dels cultius de l’agricultura depenen de les espècies pol·linitzadores i com a destacables les abelles.
Com es evident quan una nova espècie arriba a un lloc i l’ambient és idoni per a la seva supervivència, poques limitacions la poden aturar. Es podran fer esforços per tal de que no augmenti la seva població exponencialment , però amb molta probabilitat aquesta espècie trobarà el seu lloc, desplaçant a altres espècies del seu gènere. Potser el propi equilibri, de la mà dels depredadors naturals seran els encarregats de posar un topall al màxim d’individus d’aquesta espècie, la vespa asiàtica.
20.11.17 per David González
Article 10 – L’ equilibri al medi natural
El medi natural d’una forma o una altre al final acaba configurant el seu propi equilibri. L’esser humà té el privilegi de poder modificar-lo en cas de seguretat o necessitat, però aquesta modificació hauria de suposar el mínim impacte, només en aquest sentit es mantindria un bon equilibri.
Mimetitzar-se amb l’entorn és la millor manera que té la humanitat d’adaptar-se per integrar-se definitivament a la vida en la terra. Construccions, aprofitament de recursos naturals, energia neta, cultiu i consum local són alguns dels principals reptes a curt i mitjà termini.
L’esser humà ha viscut els últims temps en concentracions a grans ciutats per tal de compactar els recursos, canalitzacions, desplaçaments i evitar la dispersió. Això ha tingut els seus beneficis, però també els seus inconvenients. L’asfalt de les ciutats produeix la pèrdua per escorrentia d’una gran quantitat d’aigua de pluja que no és aprofitada (Brad Lancaster ho explica molt detalladament a la seva web www.harvestingrainwater.com dedicada específicament a l’aigua de pluja i les seves possibilitats d’aprofitament). Per altra banda, a l’estiu l’asfalt s’escalfa durant el dia y durant la nit de forma gradual continua desprenent calor i per tant, la temperatura al centre de les grans ciutats es manté elevada respecte a altres indrets. Aquest es un dels principals motius que provoca l’efecte anomenat com a “illa de calor”. El major inconvenient de la societat actual ha estat la separació del contacte directe amb el camp o el bosc. Inconscientment ens hem allunyat del contacte amb la flora, quedant catalogada com a una peça d’un puzle separada, de la qual fem un us esporàdic. La vegetació és una part molt important de la base de la nostra supervivència junt amb el sòl, l’aigua i la llum solar.
La presencia de l’educació ambiental en general, encara no té uns nivells suficients de divulgació. Es ben cert que s’han fet avanços integrant objectius en aquest sentit en el nostre sistema educatiu. També en mitjans de comunicació amb programes específics, però la veritable assignatura pendent és la divulgació general i una major presencia real en la societat.
Moltes persones desconeixen les espècies de flora més comunes que tenen al seu entorn més proper, com a molt fan una distinció entre planta, arbre o arbust i la visió d’una massa forestal és uniforme com si fos un bloc d’arbres sense més diferenciació. Es comprensible, no gaires projectes tenen inclòs aquest objectiu.
Estic segur que amb l’estudi detallat corresponent per part de cada administració local per mitjà del seu Departament de medi ambient, qualsevol població té zones d’alt interès natural, només s’ha de saber detectar, apreciar i donar-li el seu valor ecològic.
Ha d’haver-hi un canvi substancial en la percepció de la natura, ha de ser una part important de la nostra vida, el progrés ens ha portat fins aquí i gràcies a aquest avui tenim millores tecnològiques. Aquests avenços ens han ajudat a superar l’esperança de vida, en seguretat, inclús en temes envers el medi natural, ens han ajudat a estudiar i comprendre millor com es comporta la natura per tal de prendre les decisions mes adequades.
També hem de recordar que el motor i les vitamines que han ajudat a fet possible aquesta fita i la seva continuïtat son el vegetals i la seva varietat que formen part de la nostra dieta i una peça important de la base amb els que els essers vius en general s’alimenten.
20.10.17 per David González
Article 09 – Farina de falla; Les Roques Blaves
Entre els 41º 32’ de latitud nord i 1º 52’ de longitud al terme municipal d’Esparreguera (Municipi situat a la comarca del Baix Llobregat “nord”) amb un relleu irregular, trobem un indret geològic força interessant conegut com a Roques Blaves. Son de les poques zones de Catalunya on afloren de manera molt visual aquest tipus de materials d’esquist (un tipus de pissarres).
Bàsicament es tracta de roques molt antigues i dures anomenats esquists procedents de l’Era primària. Al tractar-se d’una zona de fricció les altes pressions de l’interior de la terra van convertir els esquists en sorra milonita (Roca metamòrfica de gra fi), coneguda també com a “farina de falla”. Les roques metamòrfiques son roques (de qualsevol tipus) que ha estat sotmeses a altes pressions o temperatures sense que arribi al límit de fondre.
El seu color blau característic, ve donat per la naturalesa de la composició de les pròpies pissarres.
Els agents erosius i la riera que baixa en períodes de pluja han deixat aflorar aquests materials, el vent i la pluja han anat modelant les vessants creant solcs longitudinals, alguns d’ells de fins a 3 metres de profunditat i 20 metres de llargada.
20.09.17 per David González
Article 08 – Les formigues; dispersió de llavors
Fa uns 500 milions d’anys, quan un grup d’algues anomenats cloròfits, concretament les situades en zones de costa ( zones amb poca profunditat on hi ha més llum solar per fer la fotosíntesi i per la seva riquesa en minerals arrossegats per les ones i la desembocadura dels rius) van començar a colonitzar el medi terrestre i es va produir una evolució de la seva estructura de tal·lus a l’estructura anomenada corm. Aquesta estructura evolucionada anomenada corm (arrel principal, arrels laterals, fulles, flors i gemmes) és característica de les plantes superiors i és la forma en què trobem de manera habitual a la actualitat moltes de les plantes del nostre voltant.
Les espècies vegetals tenen la mobilitat molt reduïda, però això no els hi impedeix que la seva descendència colonitzi i hagi perdurat durant milions d’anys. Moltes espècies vegetals s’han adaptat amb estratègies diverses per produir llavors per tal de donar lloc a nous descendents. Algunes produeixen poques unitats i de gran mida amb reserves d’aigua per tal de germinar en el moment i lloc idonis. Altres produeixen gran quantitat de llavors més petites i lleugeres per tal que puguin ser transportades a llargues distàncies pels agents climàtics com el vent.
Son varis els agents dispersadors de llavors, per mitjà del vent (anemocòria) i per l’aigua (Hidrocòria) son els més comuns, però hi ha un agent dispersador concret molt curiós anomenat (mirmecocòria), a càrrec de la formiga (Formícid).
Formiga del gènere Messor sp. transportant una llavor.
Formiga del gènere Messor sp. introduint una llavor al formiguer.
L’espècie de formiga del gènere Messor sp , principalment granívora present a la mediterrània, recol·lecta les múltiples i diverses llavors escampades pel sòl; camps de cereals i pinedes entre altres i les transporten fins al seu niu situat sota terra.
Del total de les llavors recol·lectades i necessàries per a la supervivència de les formigues, una petita part d’aquestes sobreviu i acaba germinant. D’aquesta manera aquest insecte es converteix en un agent dispersador involuntari.
20.08.17 Per David González
Per ampliar informació visualitzar vídeo 02 Dispersió de llavors a la natura.
El trobareu a l’apartat Moments en viu.
Article 07 –Tendències – Edificis amb revestiment vegetal
Edifici amb revestiment estructural que incorpora vegetació en vertical. L’anomenat enjardinament vertical.
Disseny i estructura
Existeix una separació entre l’estructura i l’edifici, distància que assegura entre altres, una ventilació per garantir la circulació d’aire.
Tot i semblar una instal·lació simple, requereix un estudi en profunditat de les característiques ambientals del lloc, orientació de la façana… paràmetres molt importants per tal d’escollir la vegetació mes adient. El disseny pot variar en funció del sistema de plantació que s’utilitzi ( hidropònic, amb substrat lleuger, estela vegetal penjant, molsa …).
La possible fectació d’humitats a la estructura metàl·lica, es soluciona amb una sèrie de requisits que s’han de complir, com són la garantia d’una estructura d’acer galvanitzat, impermeabilització de determinades parts de les estructures secundàries, així com de la càmera d’aire.
Les estructures són modulars a mode de gàbies connectables d’acer galvanitzat amb possibilitat de moltes variables: panells, columnes, arcs… aplicable a espais tant interiors com exteriors. Altres opcions en estructures son les gàbies de malla, amb recobriment de molsa. En referència al sistema de reg es automàtic, tot i que el millor resultat s’obté amb la incorporació de vegetació xeròfila (vegetació adaptada a indrets secs), aquella que no necessita d’aigua i que en te suficient amb la de la pluja. La vegetació xeròfila es utilitzada molt sovint en teulades, aquelles que el seu disseny ho permet.
Avantatges d’aquets sistemes de revestiment vegetal
-Augment de la humitat ambiental.
-Millora de la qualitat de l’aire, atrapant les partícules en suspensió i capturant gasos.
-Augmenta l’oxigenació de l’entorn i per tant el benestar dels esser vius.
-L’aïllament vegetal redueix considerablement la contaminació acústica.
-Redueix l’efecte de illa de calor de les grans ciutats.
-Oportunitat de crear espais vegetals urbans allà on no hi ha espai físic.
Edifici ubicat a la ciutat de Tarragona.
20.07.17 per David González
Article 06 – Badlands – Que són ? – Com afecten al sòl ?
Les Badlands ( literalment males terres ); es tracta d’un determinat model de terres que podem trobar en zones amb un tipus de terreny àrid.
Formades per roques sedimentàries toves riques en argiles amb pràcticament nul.la presència de vegetació, zones preferentment amb desnivell que han patit una important erosió a causa del vent i la pluja.
En aquest tipus de sòls, l’absència progressiva de vegetació per manca de nutrients, provocada al seu torn per la ràpida escorrentia de l’aigua de pluja, donant lloc a l’arrossegament de quantitats importants de terra generant solcs profunds i pronunciats. Alimentant així el cicle negativament generant a la fi de l’procés les anomenades Badlands.
En forts pendents, el fenomen es dóna amb major vistositat, arrossegant els nutrients presents a la capa superficial de manera brusca i ràpida.
20.06.17 per David González
Article 05 – Les dunes al litoral mediterrani
En la dinàmica del litoral mediterrani, les dunes constitueixen principalment una barrera natural contra l’erosió de l’aigua del mar, també genera l’habitat per a determinades espècies vegetals i animals. L’espècie vegetal de les dunes litorals es la Ammophila arenaria ( borró, canya de sorra o canya d’arena ). Les dunes tenien un relleu més pronunciat.
Quins elements promouen la creació de les dunes ?
Paradoxalment, el vent és un element erosiu, però també és l’impulsor del moviment dels grans de sorra, que de manera sistemàtica en trobar un obstacle [ espècie vegetal, pedra, restes de fibres de palmeres…], es van acumulant un a sobre l’altre creant una elevació fins culminar el procés amb la duna.
Evolució esquemàtica de la formació d’una duna natural:
① El vent impulsa les petites partícules i grans de sorra i els eleva a diverses alçades.
② Els grans de sorra son transportats a diverses distàncies.
③ Les partícules en trobar un obstacle natural com la vegetació, es dipositen formant una elevació.
Les petjades en general, afecten de manera important a la composició de les dunes per compactació dels grans de sorra.
Actualment la majoria de les dunes presenten un relleu pla i moltes s’han transformat en pinedes. A les zones urbanitzades, les dunes precisen de l’ajuda de tanques de delimitació de la zona per tal tinguin una evolució més favorable.
20.05.17 per David González
Article 04 – Rhynchophorus ferrugineus Olivier
En els darrers anys les palmeres han estat afectades severament pel coleòpter Rhynchophorus ferrugineus [ Morrut de les palmeres]. Es tracta d’un coleòpter de 2-5 cm. llarg de colors ferrosos, d’aquí el seu nom.
En especial la palmera més afectada ha estat i continua sent l’espècie Phoenix canariensis.
Seqüència de les fases apreciables d’una palmera Phoenix canariensis afectada pel Rhynchophorus ferrugineus, , a la població d’Esparreguera [Municipi de la comarca del Baix Llobregat] Catalunya, a l’octubre de 2012:
Fase 1
Fase 2
Fase 3
Cal destacar que a la fase prèvia inicial en la que el coleòpter entra a la palmera no s’aprecia cap símptoma. Per tant, quan ja s’ha detectat que la palmera està afectada ( algunes fulles comencen a perdre verticalitat i a despenjar-se ) l’insecte adult, ja fa temps que ha colonitzat la palmera.
Percentatge d’espècies més afectades al nostre territori:
Phoenix canariensis. Aprox. 99 %
El restant 1 % afecta a les espècies:
Phoenix dactylifera
Trachycarpus fortunei
Washingtonia robusta
Estadis del Rhynchophorus ferrugineus
1 
2 
3 
1 Capoll: Amb les fibres de la pròpia palmera confeccionen la cobertura del capoll.
2 Larva: De tamany considerable i gran mobilitat.
3 Exemplar adult : Per mitjà del vol pot desplaçar-se d’una palmera a altre sense dificultat.
20.04.17 per David González
Article 03 – Poda d’arbres a zones urbanes –
Com a mesura de defensa, l’arbre disposa d’un efectiu sistema de compartiments, que fan les vegades d’aïllament. Tot i disposar d’aquest sistema de defensa, quan l’espècie rep múltiples talls a les branques, poden els efectes adversos com bacteris afectar en major mesura a la resta de parts mes internes.
Aquests tipus de podes intenses, al cap i la fi, no deixen de ser ferides i una porta d’entrada a agents patològics que poden atacar de manera directa les parts mes internes i sensibles de l’arbre.
Un exemple el trobem al Platanus x hispànica, espècie que trobem de manera molt comuna a zones urbanitzades; aquesta espècie no tolera gens les aplicacions de poda, d’aquí que podem observar les diverses deformacions que trobem a diverses parts del tronc i banques, origen d’anteriors podes sistemàtiques.
Platanus x hispànica
Altre qüestió demostrada és que la majoria d’arbres responen a una poda excessiva amb una rebrotada també proporcional, i viceversa quan la poda es moderada la resposta de l’arbre també es una rebrotada més suau.
Les actuacions de poda, només s’haurien de dur a terme per temes de seguretat. Amb el sistema fet servir fins ara les podes han estat sistemàtiques i excessives. En definitiva, per tal de que l’equilibri fos més adequat, es deurien de dur a terme actuacions de poda, només per temes de seguretat; quan una branca faci nosa i pugui constituir un perill al pas de vianants, per la distribució del seu port [aspecte general de l’arbre] pugui perillar que el peu caigui per descompensació…
Els beneficis d’una poda moderada i no sistemàtica [ podar per que toca, i de manera generalitzada no pas per que faci realment falta i en determinats llocs] son més positius; quan més massa verda, superior és la generació d’oxigen al medi urbà, a menys ferides l’espècie és més forta a l’atac de patògens externs i malalties, a la primavera i estiu les espècies amb fulles més voluminoses donen ombra al paviment evitant part del escalfament del mateix, quan hi ha pluja les fulles poden esmorteir la velocitat de les gotes a l’hora d’impactar al paviment, evitant que l’escorrentia es produeixi de manera més virulenta. Concretament l’espècie Platanus x hispanica absorbeix partícules contaminats.
Molts països segueixen aquesta tendència i en part molts coincideixen en donar més llibertat a la flora, mirant d’intervenir el mínim possible.
20.03.17 per David González
Article 02 – Les arrels. Quina importància tenen ?
Biològicament és la porta d’entrada d’aigua i nutrients per a les espècies vegetals així com part important de subjecció de la seva estructura al medi terrestre.
Geològicament dona cohesió estructural al subsòl evitant esllavissades i en últim terme, en zones de gran desnivell la formació de les anomenades “Badlands” males terres.
Ambientalment aireja el subsòl creant espais buits que contribueixen a oxigenar i donar allotjament a petits invertebrats. Alguns d’aquests invertebrats específics també ajuden a augmentar els espais vuits amb les galeries que construeixen.
Instantània on s’observa la gran capacitat de cohesió que donen les arrels. S’aprecia esllavissada, però l’arbre, tot i ser-hi al límit de la seva estabilitat, continua a la seva posició inicial.
Aeonium arboreum var. atropurpureum
S’observen arrels aèries, aquest tipus d’arrels tan especials, sorgeixen de les parts aèries en determinades especies vegetals en ambients amb poca presència d’oxigen. En lloc d’originar-se en la radícula de l’embrió on s’originen les arrels a la majoria d’espècies de flora. D’aquesta forma, obtenen addicionalment aigua i nutrients presents al sòl.
20.02.17 per David González
Article 01 – Vegetació herbàcia comuna – Protectores ?
Les herbes comunes, les mal anomenades “males herbes” concretament aquelles espècies que composen la vegetació herbàcia en els seus primers estadis de creixement (quan tenen aproximadament entre 3-4 cm), a quedat demostrat que els seus beneficis son majors que els seus inconvenients.
La funció que vull destacar, es la protecció erosiva del sòl, les arrels fan les vegades de xarxa per tal de donar cohesió i estabilitat al terra, però principalment la part aèria de la planta protegeix de l’impacte de les gotes de pluja. A nivell pràctic, parlem de la capacitat que tenen les seves fulles, amb la seva diversitat de formes, d’esmorteir la velocitat amb que impacten les gotes per gravetat dividint-se en gotes mes petites, evitant així que erosioni de manera mes agressiva la capa superficial del terra, en especial en zones àrides.
Els beneficis que aporta aquesta protecció son evitar que els nutrients presents de manera mes superficial puguin marxar per escorrentia mes ràpidament abans ho puguin aprofitar les mateixes espècies vegetals així com les arbustives i arbòries.També protegeix del trencament dels agregalls del sòl.
A l’extrem oposat, trobaríem en una situació de desnivell molt pronunciat al terra, absència progressiva de vegetació, per falta de nutrients provocat per la ràpida escorrentia que arrossegaria els nutrients a marxes forçades alimentant el cicle negativament podent crear al final del procés les anomenades Badlands “males terres”.
Badlands: Tipus de terreny sec, amb nul.la presència de vegetació o molt minsa, sòls rics en argiles que han patit important erosió a causa del vent i la pluja. En pendents, el fenomen es dóna amb major vistositat, arrossegant els nutrients presents a la capa superficial de manera ràpida per escorrentia.
20.01.17 per David González